Etiqueta: espiritualitat quotidiana
-
Un salt en l’espiral
La vida lluny de ser lineal, amb les seves pujades, les seves baixades, els seus altiplans, els seus falsos planers… Els seus ritmes, els seus cicles, el seu joc d’espirals. Mentalment, uns anys enrere, ho tenia tot molt clar. La vida consistia a anar enganxant un moment rere l’altre, un dia rere l’altre, un any…
-
Posant el compatador a zero (II)
Un nou inici, una nova versió. Més profunda, més real, més sincera, més honesta amb mi i també amb la Vida mateixa. Una nova versió que reneix d’una total deconstrucció del que tenia i havia après com la meva normalitat, el meu dia a dia. L’experiència real de la fluïdesa de la vida, en constant…
-
Posant el comptador a zero (I)
Arrencant i tornant a parar, intentant arrencar i… parada de nou, pensant a arrencar i… per res es dona, mantenint-me parada i… si no arrenco? I… així constant, i durant un bon temps. Primer dies, després setmanes, llavors mesos i, fins i tot, han passat anys! I… aviat és dit! Al principi, simplement, pensant a…
-
Feta de Petits Moments (II)
Stop! Para! Com una estàtua de marbre, de roca, de gel o de pedres precioses. O potser de fang? De cotó fluix? De pols d’estrella? Mira al teu voltant … què hi veus? Davant teu? Darrere teu? Sobre teu? Sota teu? A un costat i altre? Dins teu? Te n’havies adonat? Quin dia més meravellós!…
-
Feta de Petits Moments (I)
Moment rere moment, rere moment … La suma de ara … ara … ara … ara … ara … ara, sobre els vestigis d’un passat. La meva història, la que em porta a ser, a viure i gaudir de la persona que soc avui, ara, en aquest moment. Un passat dolç, un passat amarg, un…
-
Una persona normal i corrent (I)
I si per mi el més proper a la normalitat ho he viscut sempre d’una manera diferent? I si la meva normalitat es troba fora de dins aquest ser normal? Marta Bell-lloch Corney <<al natural>> Al presentar-me, ho anava a fer com la Marta: una persona normal i corrent. A veure, a veure: normal(?), corrent(?)…
-
Tot va prenent forma
Refugiada en la falsa seguretat del meu petit món creat per la meva falsa humilitat, disfressada d’egoïsme i de ser qui sento que s’espera de mi. Marta Bell-lloch Corney Tot va prenent forma, tot es va conformant, tot segueix la màgia dictada per l’ordre diví*. Un camí ple de senyals, de causalitats, de màgia,… emboirat per…
-
Reflexions en veu alta
Per què decidir ser jo qui callo allò que la vida ha escollit expressar a través de la meva experiència, a través del que jo sí puc compartir? Una simple narració de fets: així és la meva vida i així te la comparteixo. Fàcil(?), ja et puc ben assegurar que no. Perquè… qui soc jo…
Reflexions en veu alta 