Reflexions en veu alta

La vida lluny de ser lineal, amb les seves pujades, les seves baixades, els seus altiplans, els seus falsos planers… Els seus ritmes, els seus cicles, el seu joc d’espirals.

Mentalment, uns anys enrere, ho tenia tot molt clar. La vida consistia a anar enganxant un moment rere l’altre, un dia rere l’altre, un any rere l’altre, una etapa rere l’altra… I així anar seguint al ritme del rellotge, de l’agenda i del calendari. A ritme de 1·2, 1·2, 1·2 … Més aviat amb presses i sense lloc per la pausa.

Però pel que sigui, tothom té el seu moment. Arriba un dia en què descobreixes el que ha significat viure endormiscada, o com un autòmat durant anys. Descobreixes que la vida consisteix en una altra cosa. La Vida és i està aquí, present en|amb|per tu i per viure-la. I et vas adonant dels seus matisos, de què tot forma part de Tot. Que hi ha dia i nit, que existeix el cicle lunar, que les estacions canvien, i no només en el rellotge, no únicament en les pàgines del calendari… Si no que tot això també està present en tu, en els teus dies, afectant-te, penetrant-te, totalment present i totalment sincronitzada amb allò que puc observar a la Natura.

Sento com allò que puc veure a fora, també és i està present en|amb|per mi, com a ser natural que soc. I a partir d’aquí, sents com es va ampliant el teu camp d’atenció. Ja no et centres en el pas del temps mesurat a través de les agulles del rellotge, ni a través dels compromisos agendats, ni del pas constant de les pàgines del calendari. Si no que vas entrant en sincronia, et vas sintonitzant amb altres parts de tu, que al mateix temps, entren en ressonància amb altres aspectes de la vida. En aquests espais on no tot és lineal, on no tot es pot raonar, on no tot és visible als ulls, però que al mateix temps tot pren més sentit.

Passes a sentir-te part de… Passes a sentir com formes part de la Vida, al mateix temps que la Vida passa a formar part de tu, a manifestar-se a través teu. Moment que t’obres a recordar, a qüestionar, a desaprendre… a apropar-te a tu, a TU ❤ , a la saviesa del teu cor, a la veu del teu cor ❤

Arribat aquest punt… La vida es converteix en una espiral. Un camí que passa a passa, vivència a vivència, experiència a experiència, et va apropant a la teva Veritat, a la teva raó de Ser. Una vida que avança en forma de passes, stops, carrera contínua, esprintades i també salts. On a vegades s’avança a poc a poc, d’altres a ritme constant, també a marxa ràpida… però sempre al teu ritme.

Fins a arribar en un punt, on tot allò viscut, compartit, après i també recordat es converteix en l’impuls per avançar tot fent un salt ❤ Un salt en l’espiral de la Vida ❤

Mil gràcies per llegir-me ❤ Mil gràcies per escoltar-te!

Una abraçada,

Marta ❤