Reflexions en veu alta

Un nou inici, una nova versió. Més profunda, més real, més sincera, més honesta amb mi i també amb la Vida mateixa. Una nova versió que reneix d’una total deconstrucció del que tenia i havia après com la meva normalitat, el meu dia a dia. L’experiència real de la fluïdesa de la vida, en constant moviment, en constant evolució. Prenent com a clar exemple la vitalitat del corrent d’aigua, i què passa amb aquesta quan surt del seu curs, i també l’experimentació de què passa quan s’estanca.

L’experiència real de com el soroll constant i la velocitat, amaguen o apaguen la meva veu harmoniosa, tendre i amorosa que sorgeix del silenci.

L’experiència real de perdre’s en el caos, empesa per la direcció sense sentit del pilot automàtic.

L’experiència real de deixar-se de banda, la distorsió generada per la falta de connexió i coherència entre sentir, pensar, fer i dir.

L’experiència real d’esdevenir allò que creia, més enllà del que sentia. De sentir-me empesa i deixar-me portar.

• Greu? No
• Dolent? Tampoc
• Jutjable? Encara menys!

Simplement, la necessitat de ser sincera amb mi mateixa i amb la Vida ❤

Mil gràcies per llegir-me ❤ Mil gràcies per escoltar-te!

Una abraçada,

Marta ❤