Reflexions en veu alta

Arrencant i tornant a parar, intentant arrencar i… parada de nou, pensant a arrencar i… per res es dona, mantenint-me parada i… si no arrenco? I… així constant, i durant un bon temps. Primer dies, després setmanes, llavors mesos i, fins i tot, han passat anys! I… aviat és dit!

Al principi, simplement, pensant a fer i compartir el mateix però potser d’una altra manera. Després, pensant en potser canviar el format i mantenint la mateixa essència. Llavors, pensant que igual feia falta temps per reordenar-ho amb tot i això ja n’hi havia prou… Però, no! Quan la vida diu STOP és perquè realment cal parar. I si no s’entén a la primera, doncs a la segona, i si no… a la tercera! I així les vegades que faci falta fins a poder arribar a entendre-ho.

Clar i català, com es diria a la meva Terra natal ❤

Un STOP per entendre que arriba un final seguit d’un nou principi, un STOP per la reflexió, per ressituar-me, per fer valoració, per recordar, per ordenar i posar les coses a lloc, per prendre consciència dels inicis i també dels finals, per fer ajustaments, anar més profund, per mirar-me i reconèixer-me en la persona que soc avui, per prendre consciència de les passes fetes, de tot allò après, del que em queda per fer, per posar rumb i prendre direcció, per sanar, per oblidar, per posar fi, per reprendre, per qüestionar-me, per redescobrir-me, per rehabitar-me, per escoltar-me encara més, per ser-me més sincera, més honesta, per respondre a la voluntat del meu Ser ❤ Per prendre decisions, per… un munt de coses més que potser ara no em venen o no recordo.

Un STOP per recordar-me qui soc i cap on sento que haig d’anar. Un STOP per no quedar-me estancada en els rols i etiquetes dels que ja em sentia completament identificada. Un STOP revelador, de… Marta! Súper fins aquí, però… hi ha més ❤ Tot el viscut fins ara va amb tu ❤ Forma part de tu ❤ El teu bagatge, les teves vivències i experiències, tots els coneixements, totes les teves relacions… són i estan en|amb|per tu. Però cal més ❤ Una passa més ❤ Però aquesta vegada, en lloc de seguir la linealitat o les corbes del camí, cal fer un salt, pujar un esgraó i deixar enrere, deixar anar, desaferrar-se ❤ Sentir que tot allò passat i viscut ja forma part de mi, i ara… ara jo ho entrego a la Vida, però de forma diferent, des de la persona que soc avui. Posant el comptador a zero.

Mil gràcies per llegir-me ❤ Mil gràcies per escoltar-te!

Una abraçada,

Marta ❤