Reflexions en veu alta

Moment rere moment, rere moment …

La suma de ara … ara … ara … ara … ara … ara, sobre els vestigis d’un passat. La meva història, la que em porta a ser, a viure i gaudir de la persona que soc avui, ara, en aquest moment. Un passat dolç, un passat amarg, un passat suau, un passat rugós, un passat planer, un passat pedregós,… ni bo, ni dolent, ni positiu, ni negatiu. La meva genuïna història. La que, gràcies a ella, a la meva única i personal història, soc qui soc avui, ara, en el moment present. Moments de passió, de meravellar-se, de por, dolor, ràbia, angoixa, patiment, ansietat, moments de joia, de gràcia, de màxima esplendor,… Els meus moments, la meva història personal. Gràcies a ella, soc qui soc avui, ara, en aquest moment. Vivint en el moment present amb una motxilla carregada d’històries del passat i amb la mirada posada al demà. Quin camí prendré? Cap a quina direcció? Amb quina marxa? Sola, o acompanyada? A quina velocitat? Amb quin equipatge?

Paro · Respiro · Em prenc un moment i … m’escolto

De manera honesta i sincera. Què em diu la veu del meu cor? A poc a poc, de mica en mica, en calma. Només així aprenc a escoltar-me, només així soc capaç d’observar-me i respectar-me. Lluny del soroll, a prop del silenci, sense necessitat de fer res d’especial: passa a passa, de mica en mica, a poc a poc… Em sento en pau amb mi mateixa? Sí? Doncs endavant! Podria sentir-m’hi més? Doncs en prenc nota! No? No passa res! En sabré més per la següent vegada. I així cada dia, decisió rere decisió, situació rere situació… Aprenent de mi mateixa, permetent-me espai per l’observació, per la comprensió, pel respecte, per … Després d’una vegada i una altra, i … unes quantes més … Posant molta, a vegades, moltíssima paciència. A vegades, obligant-me, d’altres oblidant-me, algunes sentint-me culpable, d’altres perdonant-me… Que sense fer res d’especial, en el meu dia a dia, amb els meus, a prop de mi mateixa, em dono l’oportunitat i em permeto anar descobrint, dia rere dia, moment rere moment, rere moment. Que soc jo, que és la vida. Quan la màgia de la vida, la màgia de viure, la màgia de ser és aquí, és avui, és ara, resideix i s’expressa en mi, en tu, en tot allò quotidià, en el teu dia a dia, sense més ni més! Simplement pel sol fet d’existir!

Moment rere moment, rere moment … descobreixo que estic ‘feta de petits moments’

Mil gràcies per llegir-me ❤ Mil gràcies per escoltar-te!

Un abraçada,

Marta ❤