Reflexions en veu alta

La Vida. Una gran incògnita per uns, una realitat per altres, una paraula plena de significat i buida de sentit en moltes ocasions.

Per què… què és per tu la vida? Com es dona? Quan comença? I… quan acaba? Què és el que li dona realment sentit? El fer o la fe? T’ho has plantejat alguna vegada? Per què… què engloba la vida? La teva pròpia? La de les persones que et rodegen? O bé, també el teu entorn? Potser també el planeta? Fins i tot l’Univers enter?

Autoreflexió de Marta Bell-lloch Corney «al natural»

I… quan parlo de la meva vida,

És aquesta mateixa que tot ho engloba i que tot ho permea (en el sentit de permeable) i/o tot ho traspassa? Inclús la vida mateixa! Per què… què hi ha després d’aquesta? Què ens espera? O potser fins i tot t’has preguntat alguna vegada: què passa abans? … … … T’hi has parat mai a pensar en tot això? Hi has trobat respostes?

Autoreflexió de Marta Bell-lloch Corney «al natural»

Tampoc és una cosa que tingui present de manera constant, però sí que t’haig de dir que a mesura que vaig vivint, que vaig recordant, que em vaig permetent, sí que connecto amb alguna d’aquestes respostes. Les que es donen en mi de manera espontània, en forma de sensació, en forma de revelació (de revolució) interna. No des de la ment racional, sinó des d’un altre lloc més subtil, més honest, més sincer. El que augmenta la meva seguretat, la meva confiança connectant-me de ple amb la meva pau interna. Sentint-me més propera a mi, a tu, a tots/es, a Tot ❤ Una sensació de plenitud, de pertanyença, de descans, d’alleujament, de… TOT ESTÀ BÉ tal com ÉS, tal com ESTÀ i tal i com ES PRESENTA. Omplint-me d’una reserva infinita i alentadora de confiança en mi, amb les circumstàncies, amb tot el que visc a nivell personal i vivim a nivell global.

La Vida. Una gran incògnita, al mateix temps que una gran revelació. Una xarxa d’infinits successos infinitament ben organitzats perquè la màgia, l’ordre diví, es manifesti, es faci present. Un amalgama d’infinites possibilitats màgicament ❤ miraculosament ben organitzades perquè tot es doni tal i com ha de ser, tal i com s’ha de donar. Un joc de pols i imants atraient-se i repel·lent-se constant perquè la vida simplement es doni, prengui vida, es manifesti.

Més que buscar grans respostes, sento que com un joc de l’oca, de casella en casella, aquestes se’m vagin revelant. I parlant-me sempre des de mi, des de la meva pròpia experiència, des de la meva realitat, avui. La que potser comparteixes, o potser no, però igual t’acompanya a descobrir o refusar la teva pròpia, i així fer un pas més cap a la teva Veritat.

Segueix a: La vida (II) by Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Mil gràcies per llegir-me ❤ Mil gràcies per escoltar-te!

Un abraçada,

Marta ❤