Reflexions en veu alta

Per què… a què em dedico? No sento que la meva resposta sigui una resposta concreta, o la que sento que s’espera. A l’igual fa un temps podia donar una resposta, avui igual ja n’és una altra,… Potser no encaixa o no respon a una professió en sí.

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

I tu Marta, a què et dediques? La pregunta del milió! I pot ser perquè amb el que porto de vida (41 anys · 2021) me l’han fet, i inclús me l’he fet milions de vegades?

Per què… a què em dedico? Uf! Em mou del dret i del revés, i des de tots costats. Primer de tot perquè una part de mi busca una resposta correcta a aquesta pregunta: i què dic? No sento que la meva resposta sigui una resposta concreta, o la que sento que s’espera. Mmm… a l’igual fa un temps podia donar una resposta, avui igual ja n’és una altra,… Potser no encaixa o no respon a una professió tal com s’espera que sigui… I això davant d’una pregunta ben <<normal i corrent>>.

(Estudiant AdE a la UdG) Allà vaig descobrir que no era el meu lloc. Vaig descobrir en mi el que era sentir-se completament fora de lloc, insegura i dubtant de mi i de les meves capacitats, el dolor de sentir-me desconnectada de mi,…

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Quan vaig acabar els meus estudis de BUP i COU, provenint de la branca social (COU C), em vaig preinscriure a la UdG. Em vaig preinscriure a la Diplomatura en Educació Social, però amb un munt de dubtes, i amb una gran certesa al mateix temps. Vaig fer la selectivitat i… quan hi havia uns dies per canviar l’opció de la preinscripció, vaig canviar-la per la Llicenciatura en Administració i Direcció d’Empreses. Quin canvi, veritat? Doncs sí! Allà vaig descobrir que no era el meu lloc. Vaig descobrir en mi el que era sentir-se completament fora de lloc, insegura i dubtant de mi i de les meves capacitats, el dolor de sentir-me desconnectada de mi,… El que va provocar que em dediqués amb cor i ànima al cau, a les nenes i als nens, a preparar activitats,… a involucrar-m’hi a mil!

(Maternitat) La meva vida al costat d’en Roger havia pres tot el sentit! Em sentia completa! I completament connectada a ell, a mi i a la vida!

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Abans d’acabar AdE vaig tenir el meu primer fill, en Roger. I d’aquí vaig deixar els meus estudis presencials per compartir tot el temps possible al seu costat. Una experiència màgica! Per molts, en una edat avançada (22 anys), per mi… la ideal! (Tot es dona en el moment que s’ha de donar!) La meva vida al costat d’en Roger havia pres tot el sentit! Em sentia completa! I completament connectada a ell, a mi i a la vida! Una connexió, una compenetració, un saber escoltar, un saber donar resposta,… un constant adonar-me que tot estava en mi, i que la vida em recolzava constant. Tot havia recuperat el sentit. Em sentia en el meu lloc i donant i compartint el millor de mi. La meva millor versió, la més propera a mi.

^· Seguir llegint a: A què et dediques? (II)

Mil gràcies per llegir-me ❤ Mil gràcies per escoltar-te!

Una abraçada,

Marta ❤