Reflexions en veu alta

Continuació de: Una persona normal i corrent (II) by Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

I d’això sento que va. Va de viure, va d’experimentar, va de sentir, va de re/descobrir, de re/connectar, de desenganxar-se, de passar pàgina,… de recordar (re- ❤ -dar).

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

I perquè et deia, o la meva primera intenció era dir-te <<normal i corrent>>. Doncs perquè segurament com tu, o potser no, o com algunes de les dones que coneixes o comparteixes o has compartit camí: soc filla (de la Carme i en Xevi), soc la gran de tres (Marta, Jordi i Anna) i també mare de tres (Roger, Nora i Mikiyas), estic separada de qui em creia que era per tota la vida, he estudiat i ho segueixo fent, m’he sentit i em sento perduda en més d’un moment, m’enfado, ploro, em costa respondre els WhatsApps, m’encanta sortir a ballar amb les amigues i amb un amic en especial, em costa decidir-me, em penso massa les coses, em costa confiar amb mi mateixa més que amb les altres persones, tinc una mirada crítica però em considero que no soc molt de jutjar, soc apassionada i em fascina entregar-me a les meves creacions, soc molt dispersa i se m’obliden les coses, passo moltes èpoques que necessito dedicar-me temps a mi, m’encanta (moltíssim!) cantar, i… un munt de coses més que fan que de ben segur trobem algun punt d’unió entre tu i jo (ja sigui per sentir que ens assemblem, o bé, ben al contrari! Una moneda té una cara i també una creu, però ambdues formen part de la mateixa moneda, veritat?)

Doncs allò de <<normal i corrent>> venia a dir això, que soc una persona amb les meves virtuts i també els meus defectes, amb un dia a dia, el que vindria a ser <<normal i corrent>>, o fins i tot avorrit i monòton per alguns. Però, saps què? Totalment extraordinari per mi! Sí, si! Totalment extraordinari! És dins aquest meu dia a dia <<normal i corrent>>, des de viure’l, experimentar-lo,… que amb encerts i també errors que ja des de fa un bon temps que de manera conscient tot pren forma, tot va prenent sentit. Que tot és i tot va passant segons un ordre perfecte per mi i també pels meus, i segurament per tu que m’estàs llegint.

Mira, t’explico:

Ahir al matí estava a casa, havia pensat posar-me a acabar de redactar un treball per la universitat (estic estudiant primer de Pedagogia a la UdG · 2021), al mateix temps que em venia al cap <<cal tirar endavant amb la idea de les felicitacions de Nadal de La Màgia de Ser>>, i… en Roger em diu: «mama, igual millor anem ara a urgències, em fa molt mal el cap i no em sento amb forces per anar a fer l’exposició». Així que anul·lo la neteja de casa que tenia amb una amiga, i escullo el llibre per emportar-me disposada a passar-me les hores que fessin falta a la sala d’espera de l’hospital. I fins aquí, res, tot normal! És l’hora d’escollir el llibre que m’emportaré quan començo a donar voltes sobre quin: aquest em servirà per…, potser que millor segueixi amb l’altre que… I per un moment, paro, respiro connectant amb el cor i em demano quin llibre agafar. Obro els ulls, giro el cap, i… MÀGIA! Amb total certesa i sense cap mena de dubte que: «Els Upanishads» de Joan Mascaró. Ni m’havia passat pel cap!

Experiència personal de Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Doncs compartir-te que just em trobo rellegint la introducció que sento que la vida em parla, em confirma i em reafirma multitud de pensaments, visions, intuïcions que estan i han estat presents, o més aviat m’estan acompanyant al llarg d’aquests dies. Les que sí, ja sentia i sento com a certes i pròpies, però que se’m són confirmades. I d’aquí, a més, que em decideixo, no sentint-ho com a una opció sinó ja com una necessitat, no només com a meva pròpia, sinó que sento com la vida em diu, o em demana que em posi a la seva disposició per compartir-te. Per compartir-me. Per compartir allò que forma part de mi i potser ho re/descobreixes en tu, o potser ben al contrari, però el fet de qüestionar-me, o fins i tot potser jutjar-me, t’apropa encara més cap a tu.

Més enllà <<d’una persona com una altra>>, un Ser amb una missió, un objectiu, un propòsit. El que inicialment parteix d’aquest escoltar-me i respectar-me més enllà del soroll de fons per tal de manera constant poder-me anar donant una resposta sincera.

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

I d’això sento que va. Va de viure, va d’experimentar, va de sentir, va de re/descobrir, de re/connectar, de desenganxar-se, de passar pàgina,… de recordar (re- ❤ -dar). De reflexionar, o simplement qüestionar-se: <<normal i corrent>>? Per qui? Per mi? Pels altres? Pel que jo soc? Pel que sento que s’espera de mi?

Més enllà <<d’una persona com una altra>>, un Ser amb una missió, un objectiu, un propòsit. El que inicialment parteix d’aquest escoltar-me i respectar-me més enllà del soroll de fons per tal de manera constant poder anar donant una resposta sincera a: això va amb mi? Jo soc això? Aquesta és la meva veritat? M’allunya de o m’apropa a la meva pau interior?

I quan hi vaig donant resposta… la vida s’encarrega de la resta. Em pren de la mà i em guia pas a pas, al meu ritme, al ritme que jo em sento còmoda (i no corrent, sinó fluint). Al ritme de la meva pròpia naturalesa, al ritme de la FE dipositada amb mi i amb la vida, i no amb l’haig de… FER. Aquí, és aquí, en aquesta FE quan sento que m’apropo, m’apropo a mi, als meus, al Ser, a viure, al sentir i al sentit que per mi té tot plegat.

Hola! Soc la Marta Bell-lloch Corney, una persona, o més aviat un ser, en el meu camí de Ser ❤

Mil gràcies per llegir-me!

Una abraçada,

Marta ❤