Reflexions en veu alta

I si per mi el més proper a la normalitat ho he viscut sempre d’una manera diferent? I si la meva normalitat es troba fora de dins aquest ser normal?

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Al presentar-me, ho anava a fer com la Marta: una persona normal i corrent. A veure, a veure: normal(?), corrent(?) I què engloba i què implica ben bé això de ser o, és més!, sentir-se normal i corrent.

Normal com que accepto i encaixo les normes? Quan sovint les qüestiono i me’n sento, ja no fora, sinó exclosa per elles. I això de corrent*? Per on m’ho agafo. Per la banda del fluir? Com una corrent d’aigua per exemple? Si és així… intentant o buscant la millor manera de poder ser normal, m’he oblidat de ser corrent (en quan a fluïda, lleugera, espontània, clara i fresca,… qualitats que ara em venen, quan connecto amb l’aigua). I és més! Si m’he oblidat d’això… és evident que m’he oblidat de mi, de les meves pròpies qualitats, de gran part de les qualitats del meu cos (com a aigua que és: que jo soc). O bé, corrent relatiu a córrer? Perquè si és així… potser sí! Quin ritme requereix això de viure! Des que jo recordi: fer, fer, fer per… Arribar a què? A on?… A Ser? Quins nervis, quina pressió, quin malestar, quina sensació més estranya, quin neguit,… que cansat i esgotador pot arribar a ser això de poder respondre o intentar ser vista i acceptada com una persona normal i corrent.

I si per mi el més proper a la normalitat ho he viscut sempre d’una manera diferent? I si la meva normalitat es troba fora de dins aquest ser normal? Fora de la norma establerta, però al mateix temps sense intenció de voler-me saltar la norma?

(…) a mi la vida sento que em parla des d’un altre lloc, em guia d’una altra manera, es comunica amb mi d’una manera molt més àmplia, clara, sincera, amable, agradable,… 

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Sovint se’m fa o se m’ha fet complicat respondre a les ordres de la raó: la seva ètica, els seus valors, les seves normes,… a mi la vida sento que em parla des d’un altre lloc, em guia d’una altra manera, es comunica amb mi d’una manera molt més àmplia, clara, sincera, amable, agradable,… on les normes i les imposicions en queden ben lluny. Lluny de l’has de… perquè sinó… Ben al contrari, ho sento com una invitació amorosa: si així ho sents, si te’n sents preparada… t’invito a… I aquí la sensació, el que visc, el que sento i puc arribar a sentir, neix d’un lloc ben diferent.

El meu sentir, la meva resposta,… Tot se sent d’una altra manera ben diferent. Des de l’amor, la bondat, la joia, la gràcia, la veritat,… el que desperta en mi el fet de sentir-me poderosa, capaç, amb voluntat, amb confiança,… em porta a sentir-me mereixedora de: Sí Marta, és això! Sí Marta, va per tu! Sí Marta, perquè tu pots!

^*Aquí corrent m’ho emporto al meu terreny 😉

^·Segueix a la següent publicació: Una persona normal i corrent (II)

Mil gràcies per llegir-me i per escoltar-te ❤

Una abraçada,

Marta ❤