Reflexions en veu alta

Refugiada en la falsa seguretat del meu petit món creat per la meva falsa humilitat, disfressada d’egoïsme i de ser qui sento que s’espera de mi.

Marta Bell-lloch Corney

Tot va prenent forma, tot es va conformant, tot segueix la màgia dictada per l’ordre diví*. Un camí ple de senyals, de causalitats, de màgia,… emboirat per l’espessor de les pors, l’egoisme, els gelos, els dubtes, el rancor, la incapacitat, la incertesa, el menystenir-me, la desconfiança, la inseguretat,… donats per no sentir-me prou mereixedora de la màgia de la vida i de no adonar-me que també soc jo: abundància, bellesa, magnitud,… Refugiada en la falsa seguretat del meu petit món creat per la meva falsa humilitat, disfressada d’egoisme^** i de ser qui sento que s’espera de mi.

Un sentit diferent del que m’esperava, al que jo creia que era, al que jo li donava? D’un bon temps cap aquí, almenys d’una manera conscient, o així ho sento!, que puc veure que tinc poc a dir-hi… i molt al mateix temps!

He après i encara estic aprenent que va de rendir-se, d’acceptar, de deixar anar el control. Va d’escoltar-se de manera sincera, i de permetre’s.

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Sé cap a on vaig, tinc clar cap on anar, però, el com? Ja he deixat enrere aquesta lluita! I quan me n’oblido… tranquil·la! Que vida m’ho recorda de nou! Del com, sovint és la mateixa vida qui ho decideix. He après i encara estic aprenent que va de rendir-se, d’acceptar, de deixar anar el control. Va d’escoltar-se de manera sincera, i de permetre’s. Permetre que encara que havia pensat que…, jo creia que…, donar pas al sento que així… I en aquest afluixar, en aquest permetre’m afluixar, deixar-me seduir, permetre’m invitar-me, que les coses prenen un altre rumb. Amb molt més sentit per mi. Naixent i arrebossant d’una manera molt propera a mi, però al mateix temps allunyades del jo creia que…, jo em pensava que…, i de la immobilitat i l’estaticitat (referint-me a una estabilitat estàtica).

Tot va fluint, tot va evolucionant, tot va prenent forma, i després d’una passa segueix l’altra, la que obre a la transformació, la replanificació, a la reorganització, al rendir-se, a l’acceptar, al deixar anar per poder-me permetre obrir-me a l’escolta de la fluïdesa de la vida.

Tot es mou, tot té un ritme, uns cicles, múltiples sentits, una vida,… i així, sempre, i així segueix, i així… de manera constant.

Marta Bell-lloch Corney <<al natural>>

Perquè si una cosa estic aprenent, és que dins la permanència, tot és impermanent, tot es mou, tot té un ritme, uns cicles, múltiples sentits, una vida,… i així, sempre, i així segueix, i així… de manera constant. I si t’enxampa que et trobes en connexió amb el teu centre, tot esdevé simple, fàcil i senzill. Fluid. Però, si ben al contrari, t’atrapa enganxada a la recerca de resultats o de l’èxit personal, identificada amb el que fas,… Benvingut patiment! I aquest… per acabar arribant de nou a reconnectar amb aquesta fluïdesa, amb el ritme de la vida, suau, subtil, però constant.

I així, tot va prenent forma, tot es va conformant, tot segueix la màgia dictada per l’ordre diví.

Per tu: Volver a sentir, Joan Condal. Disc Nanda.

Mil gràcies per llegir-me i per escoltar-te ❤

Una abraçada,

Marta ❤

^*Fent referència a Déu, a la divinitat, al Pare · Mare, a un Ens superior, com pot ser la Vida mateixa.

^**Més endavant, en algun moment segur que ho aprofundeixo. De moment… aquí t’ho deixo! 😉